caçapapallones de la voliaina de la felicitat

                                                                            
                                                                           gràcies, Núria!

Diumenge

La Mercè ha dit:

            —Què voleu que us digui? La majoria de les relacions es basen en mentides o veritats maquillades i, com deia l’àlies amb doble personalitat de la història del Cisquet, la mentida es un cabdell que augmenta sense que un se n’adoni i desfer-lo no resulta gens de fàcil.

El Cisquet ha dit:

—Jo proposo un ús de la xarxa que no s’amagui en l’anonimat ni en les mentides, que faciliti conèixer  sers humans, tot superant les barreres de l’espai geogràfic i optimitzant el temps.

Dissabte

Tot seguit va tancar l’ordinador. No volia alcavotes cibernètiques  que entressin a casa seva i que li fessin creure que darrere de qualsevol persona que l’abordés de nou hi trobaria la solució a la seva quimera. Va donar una ullada a la seva  habitació i va recordar que, quan era petita, si els seus pares la renyaven, deia “vull anar a casa”; casa, com aquell lloc conegut, segur, on només entra qui tu decideixes.

Divendres

 

Les paraules de <navegant> han tingut un poder erotitzant, evocador, suggerent, seductor, que m’han obert les portes a un món interior que, encara que sempre he reconegut com a ric, tenia racons per explorar.

            Arribat a aquest punt em pregunto: ¿la infidelitat via ciberespai consisteix en això, a conrear una empatia amb algú que no és la parella, a tenir fantasies o secrets propis...?

Dijous

La Marie ha dit:  

            —Em pregunto si quan un s’imagina  la persona que s’amaga darrere un àlies, hi projecta el seu jo ideal.

La Rosa ha dit:

—Al principi l’amic del Cisquet imagina la seva dona idíl·lica, és quan va sabent coses reals, en materialitzar-se, que li va caient la bena.

El Cisquet ha dit:

L’anonimat afavoreix una desinhibició sexual molt superior que la que se sol tenir en una relació real. Per això té tant d’èxit el cibersexe.

Dimecres

El Cisquet ha dit:

            —Molt encertat l’ús terapèutic del xat. Certament els malalts incurables solen tornar-se susceptibles i els costa discernir si la gent parla amb ells per misericòrdia o perquè realment els interessa el seu diàleg .

La Teresa ha dit:

—Qui diu que les persones que estan juntes en un lloc i en un moment veuen un horitzó idèntic, senten els mateixos sons, tenen la mateixa sensació de fred o de calor encara que el termòmetre marqui per a les dues els mateixos graus....? 

El Manel ha dit:

—Deixeu-m’ho escriure: Potser morir sigui així de senzill; et desconnectes d’un servidor i ja ningú torna a saber de tu en aquell domini.

 

 

Dimarts

 

El Cisquet ha dit:

—Si no ho interpreto malament, al principi la relació es redueix a unes quantes paraules que fan volar la imaginació i n’alimenten la capacitat de seducció; però aviat neix la necessitat i el pànic de trobar-se en persona.  I, com que la privacitat de l’habitació i l’anonimat afavoreixen una desinhibició molt superior que la que es té en una relació cara a cara, no sempre les trobades poden garantir l’èxit.

 

 

Dilluns

 

 

El Manel ha dit:

—Tots devem tenir una reminiscència de l’adolescència, no? Qui no va sentir la temptació de posar una foto de la primera comunió quan va obrir el perfil a la xarxa?

La primera conclusió que podem treure, en aquest primer dia de singladura, és que amagar-se darrere un nick pot comportar la temptació de penjar una imatge ideal, “maquillada” o de suplantar algú altre, segons es tingui bona o mala fe.

 

Memòria externa

 

La Mercè ha sofert un nou retrocés en la valoració de les noves tecnologies. Havien quedat amb el Manel que li faria una “perduda” quan acabés de la perruqueria per venir plegats al curs d’informàtica. Just quan ha acabat, el mòbil se li “ha mort”. La perruquera li ha ofert el seu telèfon però la Mercè només recordava el fix de casa, no el número del mòbil del Manel; perquè com que el té a cop de clic, no l’ha arribat a memoritzar.

Les e-maneres també ens importen

 

El professor d’informàtica ens ha parlat de netiqueta i cibermaneres i desprès ens ha convidat a dir-hi la nostra.

A ningú no li ha semblat  superflu que s’hagin escrit unes normes d’urbanitat per circular pel ciberespai; de la mateixa manera que hem pogut comprovar que hi ha persones que no tenen “cultura” d’anar amb metro, és obligat deixar de ser analfabets digitals si volem explorar el ciberespai.

Ciberconvivència

 

Amoïnats pel que li ha passat a la Laura i pels possibles perills d’Internet, ha surat el tema de si algú s’ocupa de la convivència al ciberespai.

            —Aquesta és una assignatura pendent—ens ha contestat el professor—; però molts experts consideren que el comportament online és un reflex de com un actua off line. Per tant, és lògic deduir que una bona educació transcendeix al ciberespai.

La Marie ha fet un gest amb el cap que indicava que no hi estava del tot d’acord i ho ha verbalitzat d’aquesta manera:

—Voleu dir que l’anonimat i la tecnologia no afavoreixen les temptacions de sempre i en proposen de noves?

 

Cutting

 

 

Aquesta ha estat una altra de les paraules que hem après en el curset d’Informàtica. En la recerca d’informació sobre el problema de la Laura, a la Mercè, li ha sortit aquesta trista pràctica d’autolesió que practiquen alguns adolescents com una sortida davant uns problemes emocionals que no saben com gestionar

Sexting

 

 

Les TIC representen una gran oportunitat per al desenvolupament de les relacions interpersonals; però també poden afavorir la victimització. Hem constatat, de ben a prop,  que en aquest entorn es poden reproduir rols de la vida off line, com la figura de l’assetjador,  i fins i tot crear-ne d’altres de nous, el sexting.

«Paraula i pedra solta, no tenen volta» .

 

De petits, ens van ensenyar que  quan s'ha dit un mot o s’ha tirat una pedra, agafa el seu propi rumb,  ja no se’n poden evitar les conseqüències. Avui hem pogut comprovar que, malgrat els avenços tecnològics, aquesta dita està de rabiosa actualitat. La néta gran del Marcel ha tirat una “pedra” a la xarxa i se li ha escapat de la mà.

—No se li acut res més que fer-se una foto sense samarreta i enviar-la al noi que li agrada—ens ha explicat, capficat, el Marcel—.I a les tres hores ja estava penjada en una pàgina on puntuaven els seus pits.

L’entremaliadura de la suplantació

 

—M’acabo d’assabentar—ha referit la Teresa— d’un cas de suplantació d’identitat d’una alumna del meu antic col·legi.

            Dues “amigues” seves li van crear un perfil fals amb foto real inclosa. Cada matí quan anava a escola tenia una sorpresa nova. Uns dies perquè li havien penjat una foto amb comentaris agosarats i tota la classe n’anava plena; d’altres, perquè  determinats insults  que havien proferit en el seu nom li comportava que els afectats li retiressin  la paraula. Mai no sabia amb què es trobaria l’endemà.

Avis, ”analfabets virtuals”?

 

Cadascú dissenya la seva forma d’envellir dins de l’entorn on li ha tocat viure. En el nostre cas, l’entorn telemàtic ens pot fer sentir com  avis en bolquers perquè els seus avenços tecnològics van a un ritme de vertigen i no sempre podem atrapar-los.

De totes maneres, ser àvia és una oportunitat única per deixar que brollin vivències positives. Aquest doll d’afecte, que reapareix quan ja els nostres fills sembla que no ens necessiten, ens pot ajudar a deixar els bolquers. Es tracta d’assumir l’estatus de l’avietat, anar aprenent noves formes de convivència, acceptar altres punts de vista i nous coneixements per entendre els canvis, en definitiva, de descobrir, el grandma power.

Contra supèrbia, humilitat.

El concepte d’humilitat com a virtut que vaig aprendre, és a dir, la que et permet conèixer les teves pròpies limitacions i debilitats i actuar en conseqüència, la mantindria en la motxilla vital de la meva néta com a manual d’instruccions de l’ús del mirall.

També hi posaria un pessic d’orgull que li permeti complaure’s de la seva pròpia vàlua. Aquest ingredient, necessari per viure a gust amb un mateix, pot agrejar si es barreja amb menyspreu cap als altres o bé amb la por que els altres t’ofenguin.

Si coves rancors, tu mateix enfondiràs la ferida oberta

 

La Teresa, que havia treballat el sentiment de la ràbia a l’escola, amb paraules polides i com si el Cisquet fos un dels seus alumnes, ha fet la seva intervenció:

             —L'enuig és un sentiment bàsic de contrarietat que tothom sent en algun moment de la seva vida i tant si és una irritació lleu com una fúria intensa s’ha de poder manifestar.

Tant tens, tant vals

 

La Rosa, amb la il·lació del predicador, ha conclòs:

—L’ avarícia és un dels pecats que més condiciona la vida humana, tant activament com passivament. A mesura que un va acumulant més riqueses, va descobrint que pot tenir-ne més. La gent, per aconseguir diners, pot fer qualsevol cosa i la por a perdre els béns que té li pot impedir de gaudir de la vida i perdre el respecte als altres.

Totes li ponen

 

 

Si a una persona li van bé les coses no significa només que ha tingut sort sinó que potser ha hagut de renunciar a comoditats que tu mai  no voldries sacrificar.

En definitiva, contra enveja, empatia. Tota rosa té les seves espines. Cadascú que cultivi, gaudeixi i pateixi amb la rosa que ha plantat en el jardí de la seva vida i no deixi arrelar la mala herba de la desplaença per la bellesa de les flors dels altres.