L’editorial
em va demanar si tenia cap preferència i jo vaig fer la consulta a la Núria
López. Ella em va contestar:
“Després
de llegir el que m’has enviat, he vist que es tracta de reflexions que tenen la
mirada cap al futur, però també et demanen endreçar el teu passat, revisar la
teva pròpia infantesa....
Ho he deixat madurar per la nit (em va
bé, molts cops fer-ho així) i he pensat: d'una banda, quant a color el blau
turquesa, brillant, per la vitalitat que desprèn el teu projecte. Després he
pensat en un objecte que per a mi simbolitzés un passat que t'acompanya encara
i, en el meu cas, és aquesta capseta recoberta de vímet, que fa molts anys tinc
per guardar fil i agulla, entre altres coses. També m'ha semblat molt suggerent
la imatge de la papallona de la felicitat que voldries que anés desenvolupant
la teva néta (amb blancs, com de tela brodada, em dona la idea de quelcom en
gestació, del que pot esdevenir i no és encara)”
I
va materialitzar la idea en el dibuix de la coberta!
